De la mateixa manera que la majoria dels pobles de la plana empordanesa, Bellcaire està enfilat a dalt d’un petit puig des del qual domina la plana, que, en direcció nord, havia estat ocupada per l’enorme estany de Bellcaire. Aquest estany, com molts altres de l’Empordà, va ser dessecat a mitjan segle XVIII a fi d’aprofitar les terres per al conreu.
Bellcaire conserva, a la part més alta, el castell medieval que van fer construir els comtes d’Empúries a finals del segle XIII, empesos per motius estrategicomilitars de defensa enfront dels dominis que tenia la Corona catalana a Torroella de Montgrí i Albons. El castell ha estat declarat Monument Històric Nacional per la Generalitat de Catalunya, i cada any serveix de marc per a una representació teatral de caràcter èpic en la qual s’escenifica l’obra Bandera de Catalunya, amb la participació d’un gran nombre de veïns del poble.
L’església romànica de Sant Joan de Bellcaire conserva diferents testimonis d’èpoques i estils diversos, principalment paleocristià, preromànic, romànic i gòtic.
El poble és travessat pel rec del Molí, que avui dia s’aprofita per regar però que, antigament, servia per fornir energia hidràulica als diversos molins de la zona i, en particular, al de Bellcaire.
