Consell Comarcal del Baix Empordà Accés ràpid a les àrees del Consell Comarcal
Inici

Productes locals de l'Empordà

L’Empordà és ric en productes autòctons, molts dels quals estan acollits en distintius de qualitat reconeguts com les denominacions d’origen iles indicacions geogràfiques protegides, o bé a la marca de garantia “Productes de l’Empordà”. 

L’albergínia bonica és una varietat local dels horts empordanesos, de forma arrodonida ovalada i coloració morada fosca i brillant. La polpa és blanquinosa, de gust suau. Es cull des de mitjan juliol fins la tardor. Se sol cuinar escalivada, farcida amb carn o bé arrebossada.

El bitxo de Girona és una varietat de pebrot de forma allargada i prima. Presenta un color groguenc verdós i una pell molt fina. D’aroma intens i un punt de dolç. Es consumeix fresc, en conserva, escalivat o fregit. Es cull des de mitjan juliol fins a la tardor.

  L’escarola de cabell d’àngel és una de les varietats més populars de l’escarola. Està formada per fulles fines, molt dentades i arrissades, de color verd clar. Es caracteritza per la seva gran finor i poca amargor. Se sol consumir amanida, acompanyada de tota mena d'ingredients.
 

Indicacions geogràfiques protegides (IGP)

Les principals característiques de les Indicacions geogràfiques protegides (IGP) són:

  • Producte originari d’una zona geogràfica.
  • Tenen una qualitat, una reputació o altra característica atribuïble a la zona.
  • La producció, transformació, i/o elaboració es realitzen a la zona geogràfica.

La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) és el nom que identifica un producte originari d'un lloc determinat, una regió o un país, que posseix una qualitat determinada, una reputació o una altra característica que pugui essencialment ser atribuïda al seu origen geogràfic, i del qual com a mínim una de les seves fases de producció, transformació o elaboració es fa en la zona geogràfica definida.

El producte amb IGP del Baix Empordà és la IGP Poma de Girona creada el creada el 2003.

Per tenir aquesta identificació cal que es compleixin els requisits establerts al Reglament (UE) núm. 1151/2012 sobre règims de qualitat de productes agrícoles i alimentosos (DOUE L343 de 14/12/2012).

Distintiu regulat per la Generalitat

 Qualitat Alimentària

Marca de qualitat agroalimentària (Marca Q)

La Marca Q de qualitat alimentària (Marca Q) és una marca propietat de la Generalitat de Catalunya que s’atorga a productes agroalimentaris que tenen unes característiques diferencials fixades per un reglament específic, que compleixen els requisits dels graus superiors de la normativa vigent en matèria de qualitat agroalimentària i que són certificades per entitats externes.

El distintiu de la Marca Q consisteix en un lacre de color vermell amb la lletra Q daurada al centre. En aquest lacre constarà la indicació «Qualitat Alimentària. Decret» (normativa d’autorització de cada producte) en color blanc sobre fons vermell i envoltant la Q.

DECRET 285/2006, de 4 de juliol, pel qual es desenvolupa la LLEI 14/2003 , de 13 de juny, de qualitat agroalimentària. (DOGC 4670, de 6.7.2006, pàg. 30108)

Al Baix Empordà hi ha el Conill  amb Marca Q.
Distintiu regulat per la Generalitat.

 

Certificació ecològica

La producció ecològicaés un sistema general de gestió agrícola i producció que

combina:

  • les millors pràctiques ambientals
  • un elevat nivell de biodiversitat
  • la preservació de recursos naturals
  • L’aplicació de normes exigents sobre benestar animal
  • una producció conforme a les preferències de determinats consumidors per a productes obtinguts a partir de substàncies i processos naturals.

La certificació ecològica garanteix que els productes han estat produïts o elaborats seguint les normes de l’agricultura ecològica, i que han estat controlats en tot el seu procés de producció, elaboració, envasat i comercialització.

En aquesta web hi podreu cercar els productors certificats

Distintiu regulat per la Generalitat

 Producció Integrada

Producció Integrada

La Producció Integrada és un sistema agrícola de producció obtinguts mitjançant mètodes de producció als quals aplica una combinació harmònica de factors biològics, agronòmics, químics i biotecnològics, amb la finalitat optimitzar la qualitat del producte amb un màxim respecte pel medi ambient.

En aquesta web hi podreu cercar els productors certificats

Distintiu regulat per la Generalitat

 

Artesania alimentària

Es considera artesania alimentària l'activitat d'elaboració de productes alimentaris, que complint els requisits assenyalats per aquesta matèria, estan subjectes a unes condicions durant tot el seu procés productiu que garanteixen als consumidors un producte final individualitzat, de bona qualitat i amb característiques diferencials, obtingudes gràcies a les petites produccions controlades per la intervenció personal de l'artesà/ana.

Carnet d'artesà/ana alimentari/ària

El carnet d'artesà alimentari s'atorga als artesans/es que acreditin experiència i coneixements suficients en una de les activitats relacionades en el repertori d'oficis d'artesania alimentària.

Diploma de mestre artesà

El Diploma de Mestre artesà s'atorga a aquells artesans/es que reuneixen determinats mèrits de creativitat i coneixements. Significa, per tant, el reconeixement per part de la Generalitat de Catalunya del mestratge excepcional amb què l'artesà/ana exerceix el seu ofici.

Empresa artesanal alimentària

És aquella que té unes característiques determinades i que duu a terme una activitat inclosa al repertori d'oficis d'artesania alimentària.

Aquestes característiques són:

  • Responsabilitat i direcció del procés d'elaboració recau en un/a artesà/ana o mestre/a artesà/ana alimentari, que pren part directament i personalment en l'execució del treball.
  • Procés d'elaboració que sigui predominantment manual. S'accepta un cert grau de mecanització.
  • Obligació ineludible de complir la Reglamentació vigent en la matèria.
 Venda de Proximitat

Venda de proximitat

La venda de proximitat és la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia o bé com a resultat d’un procés d’elaboració o de transformació que es fa en favor del consumidor o consumidora final, directament o mitjançant la intervenció d’una persona intermediària, per part dels productors o agrupacions de productors agraris.

La venda de proximitat inclou la venda directa i la venda en circuit curt.

Podeu veure el llistat de productors adherits a la web del Departament d'Agricultura.

Distintiu regulat per la Generalitat

 

 

 

 

 

 

L

L’albergínia bonica és una varietat local dels horts empordanesos, de forma arrodonida ovalada i coloració morada fosca i brillant. La polpa és blanquinosa, de gust suau. Es cull des de mitjan juliol fins la tardor. Se sol cuinar escalivada, farcida amb carn o bé arrebossada. En representació de les verdures de consum diari.

El bitxo de Girona és una varietat de pebrot de forma allargada i prima. Presenta un color groguenc verdós i una pell molt fina. D’aroma intens i un punt de dolç. Es consumeix fresc, en conserva, escalivat o fregit. Es cull des de mitjan juliol fins a la tardor. En representació de les verdures de consum diari.

L’escarola de cabell d’àngel és una de les varietats més populars de l’escarola. Està formada per fulles fines, molt dentades i arrissades, de color verd clar. Es caracteritza per la seva gran finor i poca amargor. Se sol consumir amanida, acompanyada de tota mena d'ingredients. En representació de les verdures de consum diari.

El fesol de l’ull ros és una varietat de llegum típica del Baix Empordà conreada des de molt antic. És un fesol petit, de sabor suau i de pell fina, que permet una cocció fàcil. Té la pell de tonalitat groguenca amb una taca marró al mig. En representació dels llegums com a proteïna i hidrats de carboni de consum diari i setmanal.

El nap negre és un tubercle de pell negra, carn blanquinosa, prim i d'uns 20 cm de longitud. Està ben adaptat al clima fred i a la sequera. Se’n consumeix l’arrel, més fina i saborosa que la d’altres varietats. Es menja bullit, amanit, confitat o guisat amb carn. En representació de les verdures de consum diari.

La tomata de pera és una varietat de tomata gran, amb polpa carnosa, poc àcida, de forma esfèrica, aplanada i amb protuberàncies a la superfície. L'interior és compacte i pràcticament sense llavors. Té un sabor dolcenc i molt aromàtic. El seu cultiu és delicat. En representació de les verdures de consum diari.

La ceba de Figueres és una varietat produïda a l’Empordà que deu les seves principals característiques a les condicions climàtiques de la zona. El seu sabor és dolç i la consistència és tova. Té un color rossenc, una mica lilós, i presenta una forma aplanada i una pell molt fina. En representació de les verdures de consum diari.

El cultiu de la poma a les comarques gironines es remunta al segle XIV. Les varietats de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Poma de Girona són les dels grups Golden, Red Delicious, Gala i Granny Smith. Estan conreades d'acord amb les normes de producció integrada. En representació de les fruites de consum diari.

Les varietats més conegudes de l’arròs de Pals són el bahía i el bomba com a més tradicionals, mentre que el carnaroli i el nembo són més actuals. El seu cicle productiu és més llarg que el d’altres zones, i això fa que s’obtingui un gra de més qualitat. En representació dels cereals i pasta de consum diari.

El cultiu de l’olivera i la producció d’oli a l'Empordà va arrencar amb l’arribada dels grecs. L’oli de l'Empordà es caracteritza per tenir un aspecte clar, net i transparent. Les principals varietats són l’argudell, la corivell i la verdal (llei de Cadaqués). L’arbequina es va introduir a finals del segle XX.  De consum diari.

El pa és un producte típicament mediterrani, arrelat a la comarca amb una tradició mil·lenària. En destaca el pa de la tramuntana, elaborat pels Flequers Artesans de les Comarques Gironines, amb varietats de blat antigues del Parc Natural dels Aiguamolls. La crosta de d'aquests pans és de color bru i desprèn olor de pasta mare. De consum diari.

Els lactis o làctics són un grup d'aliments que inclouen la llet i els seus derivats processats, sovint fermentats, principalment de la vaca, però també de la cabra i l'ovella, entre d’altres. Gràcies a la seva tradició ramadera, l’Empordà és un territori de làctics. De consum diari els làctics amb poc greix.

El recuit i el recuit de drap són un tipus de formatge fresc de pasta tova escorreguda. S'elaboren amb llets pasteuritzades. El de drap és embolcallat amb un drap de cel·lulosa. Presenten un color blanc lletós brillant, i una textura tova i cremosa. Tenen un gust fresc, dolç i lletós, i es mengen per postres, acompanyats de mel o sucre. En representació dels formatges amb poc greix.

La garoina, garota o uriç és un equinoderm de forma esfèrica i cobert de punxes que es troba a tota la Costa Brava. La part comestible són les cinc gònades de l’interior. És una carn sucosa, tova i de marcat gust marí. Se sol menjar fresca, sense cuinar. En representació del peix i marisc de consum setmanal.

La gamba de Palamós és un crustaci de l'espècie Aristeus antennatus. Presenta un color vermell molt intens i és apreciada per la seva carn fina, ferma i saborosa. És pescada amb la tècnica de l'arrossegament i a l'estiu se'n solen trobar més exemplars i més grans. En representació del peix i marisc de consum setmanal.

L’anxova és la conservació en sal del seitó, un peix blau de mida petita i forma allargassada. Les anxoves són el resultat de la maceració en sal durant uns mesos dels seitons nets i dessagnats. En representació del peix i marisc de consum setmanal.

El pollastre de l'Empordà és una raça d’aviram que té quatre varietats: blanca, rossa, vermella i blanc-i-rossa. La vermella és la que es destina a la producció de carn, ja que ofereix una carn d’alta qualitat apreciada en la restauració i la gastronomia. En representació de la carn blanca de consum setmanal.

El formatge s’obté coagulant la llet, esprement-ne el xerigot i consolidant la part presa. Antigament els pastors i pagesos en produïen com a tècnica de conservació de la llet. Gràcies a la seva tradició ramadera secular, Catalunya és un país de formatges i productes làctics. En representació dels làctics de consum setmanal.

Els ous d'algunes aus són un aliment habitual dels humans des de fa milers d'anys, molt ric en proteïnes i de fàcil digestió. Són, alhora, el component principal de múltiples plats dolços i salats, i un complement imprescindible en molts altres. Els més consumits, són els de gallina. De consum setmanal.

El poble català és un dels que consumeix més peix del món. La pesca és una tradició mil·lenària a la Costa Brava. Distingim dos grans tipus de peix: el blanc i el blau. 

El peix blanc és un tipus de peix amb relatiu poc greix, de carn blanca i fina. Són peixos blancs el lluç, el llucet, la mòllera, la maire, el llenguado i la palaia. De consum setmanal.

El peix blau és un tipus de peix que conté entre un 5 % i un 11 % de greix. És ric en greixos insaturats. En són exemples els sonsos, les sardines, els sorells i les dorades. De consum setmanal.

La botifarra dolça és un embotit cru o curat, elaborat de forma tradicional des del segle XIV. La seva característica diferencial és la utilització del sucre. És rosada i molt lluent quan és crua, i d'un color rosat grisós quan es deixa assecar. En representació de les carns processades de consum ocasional.

Els brunyols de l’Empordà són unes postres elaborades per pastisseries i fleques. La forma habitual és inflada, com una esfera aixafada, sense forat. Amb un lleuger gust de matafaluga i de textura compacta. Moltes famílies empordaneses n’elaboren per Quaresma. En representació dels dolços de consum ocasional.

Les pomes de relleno són unes postres típiques de l’Empordà, d’origen medieval, elaborades amb poma i farcides de carn. Les varietats de poma solen ser la capçana, la verda donzella o bé la reineta de l’Empordà, atès que aguanten llargues coccions. En representació dels dolços de consum ocasional.

Els embotits són budells farcits de carn trinxada, condimentada amb sal i pebre i, a vegades, amb altres ingredients. Antigament, representaven una manera de conservar tot l’any la carn de la matança hivernal. En són exemples el fuet, la ventresca, les botifarres blanca, negra i de perol, i els peltrucs, entre altres. De consum ocasional.

La pastisseria catalana és una de les més antigues d’Europa, documentada des de l’edat mitjana. Cada poble té les seves postres característiques i l’Empordà no n’és cap excepció. La producció és molt rica: des de pastes fins a coques i pastissos, passant per galetes i pastes seques. De consum ocasional.

La carn vermella inclou tota la carn dels mamífers adults i algunes aus de corral. Dins de la terminologia culinària tradicional és la carn que és de color vermell quan està crua i més fosca quan es cuina. A l’Empordà, la llarga tradició ramadera fa que n’existeixi una gran diversitat. De consum ocasional.

Les plantes aromàtiques i espècies s’utilitzen per fer infusions, per les seves qualitats gastronòmiques, per reduir l’ús de la sal o bé pels efectes beneficiosos que poden aportar a l'organisme. El seu ús és un tret definidor de la tradició gastronòmica catalana. Algunes de les més emprades són el julivert, el romaní, la farigola, la camamilla i la menta.

Arròs de Pals: Arròs produït a l’Empordà que es comercialitza sota la marca “Arròs de Pals”, de qualitat extra i que es presenta de forma envasada. Les varietats més conegudes que es conreen a Pals són el bahia i el bomba com a més tradicionals, i el carneroli i el nembo com a més actuals. És ideal per a tota mena de plats, especialment per cuinar l’arròs a la cassola, plat típic empordanès, ja que l’arròs no es pasta i queda grenyal (poc cuit). Producte adherit a la marca de garantia “Productes de l’Empordà”.

Vi de l’Empordà: Vi de gran qualitat. Les varietats negres principals són la carinyena o samsó, que constitueix la base de la viticultura empordanesa, i la garnatxa negra (anomenada a la zona lledoner). Aquestes varietats tradicionals es complementen amb noves varietats que es van introduint, principalment l'ull de llebre, el cabernet sauvignon, el merlot i el sirà, entre d’altres. Pel que fa a les varietats viníferes blanques, les dominants són la garnatxa blanca i roja i el macabeu. En molta menor proporció trobem el moscatell, el tradicional xarel·lo i, de nova implantació, el chardonnay, el sauvignon blanc i el gewurztraminer.

Oli de l’Empordà i Pa de Tramuntana: L’oli de l'Empordà es caracteritza per tenir un aspecte clar, net i transparent. Les principals varietats d'oliva són l’argudell, la corivell i la verdal (llei de Cadaqués). Al s. XX es va introduir la varietat arbequina. Pel que fa al pa, és un producte típicament mediterrani,  arrelat a la comarca amb una tradició mil·lenària. En destaca el Pa de Tramuntana, elaborat pels Flequers Artesans de les Comarques Gironines amb blats de varietats antigues del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquest pa té unes qualitats sensitives i organolèptiques molt especials: la crosta és de color bru i desprèn olor de pasta mare, mentre que la molla té un toc d’avellanes torrades.

Peixos i mariscs: Al nostre litoral hi ha una gran varietat de peixos. En destaquen el peix blau (sonsos, sardines, sorells, etc), molt saludable per a la nostra dieta, i el peix de roca (rascassa, orada, llobarro, etc), molt preuat gastronòmicament, tot i que també s'hi troben peixos blaus com el pagell o el llenguado. Pel que fa als mariscs, se n'hi troben espècies com la garoina, l’escamarlà, el musclo i la tellerina, tot i que la que té més renom és la Gamba de Palamós, coneguda pel seu cos vermellós, la textura ferma, la frescor i un sabor incomparable. La Gamba de Palamós té una marca de garantia que assegura que aquest producte arriba al client mantenint el seu màxim nivell de qualitat.

L’Horta: Els horts de la nostra comarca són d’una gran riquesa i varietat. El clima benigne de la zona i les terres fèrtils i ben regades donen uns fruits excel·lents i molt gustosos. Us animem a tastar la infinitat de productes de l’horta: tomates, pebrots, carbassons, albergínies, pèsols, faves, enciams... i la coneguda ceba de Figueres, producte adherit a la marca de garantia “Productes de l’Empordà”.

Fruites: La fruita dolça a la nostra comarca és típica a la zona del Baix Ter. Hi trobem préssecs, nectarines, peres i cireres, entre altres, però la fruita més conreada és la poma. Gaudeix d’un gran prestigi per les seves qualitats gastronòmiques i alimentàries i disposa d’un distintiu de qualitat i origen, la Indicació Geogràfica Protegida sota el nom Poma de Girona. Les principals varietats són Golden, Red Delicious, Royal Gala i Granny Smith.

Postres i dolços: Els Brunyols de l’Empordà (i no pas bunyols) són unes de les postres més típiques de l’Empordà, juntament amb el recuit. Els brunyols se solen menjar per Setmana Santa i es poden trobar en pastisseries i fleques de l’Empordà. Pel que fa al recuit, és un producte elaborat principalment amb llet d’ovella o de cabra pasteuritzada, procedent d’explotacions ramaderes de l’Empordà i quallat mitjançant quall vegetal o animal. Es menja per postres, acompanyat de sucre o mel. Tots dos productes estan adherits a la marca de garantia “Productes de l’Empordà”. No podem oblidar, però, que gairebé cada poble té les seves postres característiques. El bisbalenc, de la Bisbal d’Empordà, n’és una dels més conegudes.

Embotits i carns: La caça de les Gavarres, l’aviram i els ramats de xais de pastors locals fan que existeixi una gran diversitat de carns a la comarca. Destaquem, però, la botifarra dolça, un embotit cru o curat, que s'elabora de forma tradicional des del segle XIV. Es pot trobar en diferents carnisseries i xarcuteries de l’Empordà durant tot l’any. Es menja d’aperitiu, de plat principal o per postres. És un producte adherit a la marca de garantia “Productes de l’Empordà”.

Informació extreta del fulletó Gastronomia del Baix Empordà

Per ampliar la informació podeu visitiar :

 

 


Cuina de l'Empordà CCBE - Pl. Joan Carreras i Dagas, 4-6 - 17100 La Bisbal d’Empordà - Tel. 972 64 23 10 - cuinadelemporda@baixemporda.cat - Nota legal
Gestor web Comunicatek
Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies